Tota aquesta corrent es remunta a temps enrere, abans de la crisi del coronavirus, concretament un experiment pioner va ser el de Tony Hsieh i la seva aplicació Holacrazay, dins de la seva start up Zappos, de venda de sabates online, en la que junt a Brian J. Robertson, van proposar una teoria que consistia en convertir a cada treballador/a en un/a líder, permetent-li la màxima agilitat i flexibilitat, i deixant enrere la clàssica estructura jeràrquica vertical, per una novedosa estructura completament horitzontal.
Aquesta iniciativa, en la que preval el concepte que el poder és de tots, i per tant no hi ha comandaments, ni llocs de treball definits, va tenir també altres seguidors destacats, com Morning Star, GitHub o Vavle Corp, i més recentment el bufet d’advocats Law Square d’Austràlia, que ha deixat enrere nomenclatures i rols, que aposta per les aportacions de cada treballador/a, més enllà del càrrec que es pugui ocupar.
Potser aquests models són excessivament transgressors, i l’actual mercat de treball encara no està preparat per experiències d’aquest tipus, però sí que està clar que arrel del coronavirus i de la implantació del teletreball, els models estan canviant, i la idea d’un cap tradicional que es dediqui tan sols a controlar el treball de la plantilla va quedant enrere.
Actualment es tendeix a models en els que sí que hi ha caps responsables en última instància que marquen les principals polítiques empresarials a seguir, però en el teletreball s’aposta més per les aportacions als projectes de cada persona, i també en la seva responsabilitat a l’hora de complir els objectius.