Tot això s’extreu d’una sentència que dictamina que si l’empresa no dur a terme un registre de la jornada laboral, es dona per fet que la prestació de serveis dels treballadors és a jornada complerta, encara que aquella persona tingui un contracte a mitja jornada, ja que no es mostren evidències que el/la treballador/a estigui realitzant realment aquella jornada.
L’article 12 de l’Estatut dels Treballadors (ET) estableix que la jornada dels empleats a temps parcial s’ha de registrar diàriament, per tal que després es pugui fer un càlcul global de les hores que aquella persona hagi treballat al més, i així deixar constància del temps que aquell/a treballador/a hagi prestat serveis a l’empresa.
D’aquesta manera es vol evitar problemes com la reclamació de pagaments extres o sol·licitud de dies lliures per haver realitzat més hores de les que estan estipulades en el contracte. I en el cas que aquella persona no compleixi amb el registre de la jornada, “es presumirà celebrat a jornada complerta, a no ser que hi hagi una prova en contra que acrediti el caràcter parcial dels serveis”.
De la mateixa manera, i per tal que una empresa pugui acreditar el registre horari de la plantilla, el tribunal estableix que ha d’aportar proves “documentals” o “pericials”, per tant tan sols podran presentar evidències físiques que testifiquin les hores realitzades pel treballador, i no seran vàlides les proves aportades per testimonis, ja que, “no és hàbil als efectes revisors i no permet concloure quina és la jornada del treballador”.