A aquest canvi qualitatiu s'hi afegeix un reforç de capacitats. El Govern va anunciar la incorporació de 554 inspectors i subinspectors i una inversió tecnològica de 28,5 milions d'euros (incloent-hi eines per a detecció del frau i evidències digitals), dins del marc estratègic 2025-2027.
En paral·lel, el mateix organisme ha comunicat magnituds que ajuden a entendre per què es parla de superar el milió: l'octubre del 2025 es va informar públicament que ja s'havien realitzat més de 850.000 actuacions aquell any, i al tancament del 2025 es va divulgar un balanç amb “més d'1 milió d'actuacions inspectores”. Amb aquest precedent immediat, i amb el desplegament del pla 2025-2027, 2026 apunta a mantenir (o depassar) aquest llindar d'activitat.
Un model d'inspecció més digital i basat en evidències
El pla deixa clar que la tecnologia no és un accessori: es pretén augmentar l‟eficiència i el volum d‟actuacions sense dependre únicament d‟incrementar recursos humans, substituint a més el paper per diligències electròniques i avançant cap al‟administració electrònica.
Això canvia la lògica de “em preparo quan arriba l'inspector”. En un entorn de creuaments massius de dades, la detecció d'indicis pot començar abans de la visita: incoherències entre contractes i cotitzacions, senyals de jornada real superiors a la declarada o patrons d'ús irregular de figures contractuals. En el mateix pla es preveu intensificar actuacions basades en noves regles de detecció derivades de creuaments massius de dades, amb “plans de xoc” i actuacions ordinàries.
Contractació temporal, fix discontinu i període de prova sota la lupa
Un dels focus explícits del pla és el control del frau en contractació i, en particular, l'ús indegut del contracte fix discontinu quan no hi concorren les condicions d'intermitència o estacionalitat exigides pel marc laboral. En aquest cas, se'n prioritza la regularització, tant mitjançant plans de xoc com en actuacions ordinàries.
També es considera prioritari vigilar l'extinció irregular de contractes indefinits durant el període de prova quan es fa servir de manera recurrent o amb la finalitat d'eludir el caràcter indefinit i la indemnització associada. A la pràctica, això posa pressió sobre processos de selecció, onboarding, causes documentades de no superació i traçabilitat de decisions.
La implicació directa per a empreses i departaments de RRHH és senzilla: la documentació ha de “explicar la mateixa història” que les dades (calendaris, torns, jornades registrades, contractes, comunicacions i cotitzacions). Amb una inspecció que recolza en analítica i evidències, la coherència interna passa a ser una barrera de defensa.
Jornada, registre horari i hores extra com a punt crític de sanció
L'obligació de registrar la jornada continua sent un eix central del control. A Reial decret llei 8/2019 es modifica el marc per regular el registre, incloent-hi que l'empresa conservi els registres durant quatre anys i que estiguin a disposició de la representació legal i de la inspecció.
La guia ministerial sobre el registre de jornada subratlla, a més, que el registre s'aplica amb caràcter general a la totalitat de persones treballadores (incloent-hi, per exemple, treballadors a distància) i que ha d'incloure inici i fi de jornada; el sistema ha d'aportar informació fiable i no manipulable, i ha de respectar els drets d'intimitat i protecció de dades quan es fan servir mitjans digitals o geolocalització.
El mateix pla estratègic de la inspecció anticipa un enduriment tècnic de l'enfocament sobre el registre: s'esmenta com a especialment rellevant un “sistema digital i interoperable” impulsat pel Govern i es preveu proposar la modificació normativa del registre de jornada per garantir la integritat i l'autenticitat de la informació.
La dimensió econòmica del risc és clara. Segons dades publicades sobre l'activitat sancionadora, el 2024 es van imposar sancions per 20,19 milions d'euros vinculades a infraccions de temps de treball, destacant imports específics per incompliments al registre de jornada i per excessos de jornada o hores extraordinàries.
Si el 2026 s'incrementa la pressió inspectora, la “baula feble” sol ser la mateixa: registres que no reflecteixen la realitat (pauses, sortides, hores extra), documents inconsistents i absència de traçabilitat (qui registra, quan, com es corregeix i per què). Per això, anticipar-se no és només “tenir un registre”, sinó poder defensar-ne la fiabilitat i la coherència amb la prestació real del treball.
Igualtat, no discriminació i intel·ligència artificial en decisions de persones
El pla també eleva el llistó en igualtat. Es recull expressament la verificació del compliment per les empreses obligades d'elaborar i aplicar un pla d'igualtat i la vigilància de la igualtat retributiva (mateix salari per treball d'igual valor), a més d'actuacions vinculades a assetjament sexual i per raó de sexe.
La novetat qualitativa és la incorporació explícita de limpacte de les noves tecnologies en igualtat i no discriminació. El pla adverteix del risc de biaixos discriminatoris quan la presa de decisions es veu influïda per IA o algorismes (per exemple, en selecció, avaluació o assignació de torns) i estableix que la inspecció prestarà una atenció especial a l'absència de biaixos, podent recolzar-se en coneixement tècnic especialitzat.
Això obliga les empreses a mirar més enllà de la “completa amb el pla en paper”: el 2026, la preparació real passa per revisar processos (i eines) que puguin generar discriminació indirecta, i per documentar controls, criteris i supervisió humana quan hi hagi decisions automatitzades o “assistides” per algoritmes.
PRL, sectors amb sinistralitat i riscos emergents del teletreball
En matèria de prevenció, el pla estableix plans permanents dactuació en seguretat i salut, adaptats a levolució de la sinistralitat, amb planificació dactuacions inspectores en sectors i empreses amb majors índexs. També reforça la investigació d'accidents (inclosos greus i mortals) i contempla vigilància i control sobre obligacions empresarials com a vigilància de la salut i identificació i avaluació de riscos.
A més, l'estratègia incorpora un enfocament de transicions (climàtica, demogràfica i digital) en què la transició digital inclou expressament teletreball i treball en plataformes. Això connecta directament amb la realitat de moltes pimes i serveis: avaluar riscos del lloc en remot, fer servir tecnologies de seguiment sense vulnerar drets, i formar i documentar mesures preventives de forma consistent.
Com el registre de jornada amb Timenet ajuda a anticipar-se
En un context dinspecció més digitalitzada i basada en evidències, el sistema de registre de jornada ha de facilitar dues coses: compliment i capacitat de resposta (informes, traçabilitat, disponibilitat del registre). El nostre sistema Timenet ofereix una solució modular orientada al registre de jornada i control horari, accessible des de dispositius amb connexió a internet, amb opcions com a control en temps real, geolocalització de marcatges i mòduls específics per gestionar el registre de la jornada i les hores extra.
Aquesta aproximació encaixa amb allò que la inspecció identifica com a prioritari: registres coherents amb la realitat i fàcilment verificables. A més, si el marc regulador s'orienta cap a integritat, autenticitat i interoperabilitat, preparar-se amb sistemes digitals que deixin empremta i permetin extreure'n evidències de manera ordenada és una decisió preventiva, no cosmètica.
Com a estratègia interna d'anticipació, una revisió prèvia a 2026 sol funcionar millor si se centra en evidència documental “llista per a inspecció” en quatre fronts: contractació (especialment temporalitat, fix discontinu i períodes de prova), jornada i hores extra (registre diari i la seva coherència), igualtat (pla i processos, inclosos els suportats per tecnologia) i PRL teletreball). Aquest enfocament coincideix amb les prioritats explicitades en el pla 2025-2027 i amb els resultats sancionadors més rellevants publicats en els darrers exercicis.